La menopausa no és una malaltia. És un canvi fisiològic que sol arribar entre els 45 i els 55 anys i que en un 80% dels casos no ve sol. L’acompanyen tot un reguitzell de símptomes –fogots, migranya, atròfia vaginal, sobrepès, problemes articulars…– que poden dificultar en un major o menor grau la qualitat de vida de la dona. Però, en ple segle XXI, ja no és necessari patir les molèsties en silenci i assumir el deteriorament com un fet inevitable. Hi ha alternatives més enllà del vano. I cada dona ha d’escollir la que més li agradi o la que es pugui permetre.
Fuente: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1021189-mes-enlla-del-vano.html

El IX Fòrum Dona i Menopausa que ahir i avui se celebra a CaixaForum de Barcelona, pretén precisament facilitar a les dones la informació necessària per viure millor aquesta etapa de la vida. La seva promotora, Montse Roura, ja fa nou anys que ho organitza i cada vegada té més èxit. “Jo em vaig quedar a l’atur amb 52 anys, en plena menopausa. Tenia un supermercat de símptomes, les amigues em deien que millor no seguir la teràpia hormonal perquè provocava càncer… I vaig començar a buscar informació.” Així va néixer el web Ella y el abanico”. Avui té un milió de visites.

“En deu anys la situació ha canviat molt. Ara, a més de la teràpia hormonal, hi ha molts més productes, complements naturals i alternatives com ara l’acupuntura, l’homeopatia i la meditació, que poden ajudar molt”, assegura Roura. Però el que no es pot fer en cap cas és començar a prendre productes sense assessorament. El millor, i és això el que també aconsella Roura, és que sigui l’especialista, una llevadora o un ginecòleg, el que digui què cal prendre i en quines quantitats.

I, evidentment, cal no demonitzar cap tractament, perquè ara per ara els ginecòlegs continuen prescrivint la teràpia hormonal substitutòria en molts casos. El ginecòleg Pascual García Alfaro, cap de la unitat de menopausa de Salut de la Dona Dexeus, té molt clar que el punt d’inflexió a l’hora d’escollir el tractament ha de ser la qualitat de vida. I recomana el tractament hormonal “en dones que tinguin la menopausa abans dels 45 anys, quan la simptomatologia suposi un deteriorament de la qualitat de vida i quan hi hagi problemes d’osteoporosi”. García Alfaro va presentar fa dos anys un estudi en què vincula la disminució d’estrògens amb un risc de desenvolupar artrosi, un element que també cal tenir en compta a l’hora d’orientar cap a una determinada teràpia.

“El que s’ha de fer és donar la mínima dosi i, si és possible, que el tractament no duri més de cinc anys”, subratlla García Alfaro. Respecte als estudis que asseguren que la teràpia hormonal incrementa el risc de tenir un càncer de mama, García Alfaro precisa que el risc comença a aparèixer “a partir dels cinc anys” i que, a més, és reversible, perquè “després d’uns anys sense tractament hormonal la dona torna a tenir el mateix risc que abans de fer el tractament”.

Més enllà de l’hormonal, García Alfaro també recomana alguns tipus de teràpies alternatives que s’ha comprovat que són efectives, tot i que admet que encara no hi ha grans estudis que n’avalin l’ús. Entre elles hi ha l’ús de plantes com ara la Cimicifuga racemosa, i també l’extracte de pol·len, les isoflavones de soja… “No hi ha estudis contundents, però poden alleujar alguns símptomes”, conclou.

 
Dieta i exercici
Més enllà de les teràpies, els ginecòlegs recomanen, més que mai, que durant aquesta etapa les dones segueixin una dieta mediterrània –rica en fruita, llegums i verdures, i amb poc alcohol i picants per evitar els fogots– i facin exercici físic de manera regular.