HISTORIA DE LA MEVA MORTEstreno el 10  de Enero en Madrid Cines  Renoir Princesa y en Barcelona Cinemes Boliche de la nueva pelicula de Albert Serra “HISTÒRIA DE LA MEVA MORT”.

Interpretes : Vicenç Altaió, Lluís Serrat, Noelia Ródenas, Clara Visa, Montse Triola, Eliseu Huertas, Mike Landscape,Lluís Carbó, Clàudia Robert, Xavier Pau.

Producció: Montse Triola, Thierry Lounas, Albert Serra

Trailer
Divendres 10 de gener s’estrena als cinemes Història de la meva mort, d’Albert Serra, la nova pel•lícula del director català, guanyador del Lleopard d’Or, màxim guardó del Festival de Cinema de Locarno. Consultar horaris a les cartelleres. Història de la meva mort està distribuïda per Noucinemart, organitzadora del D’A – Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona.

A Història de la meva mort, que pren el seu nom de l’autobiografia de Giacomo Casanova publicada l’any 1825, Albert Serra transita entre el segle XVIII i el segle XIX a partir de dues figures mítiques: Casanova i Dràcula. Casanova coneix un nou servent que serà testimoni dels últims moments de la seva vida. Dels ambients galants, llibertins del segle XVIII, en un castell suís, als últims dies a les pobres i ombrívoles terres septentrionals. Allà, la seva visió racionalista i el seu món de lleugeresa i mundanitat sucumbiran davant la força nova, violenta, esotèrica i romàntica representada per Dràcula i el seu poder etern.

“La fuerza del film reside en su propia naturaleza imperfecta. Esta no es una película redonda ni cuadriculada. Es un film que persigue los entresijos de un trayecto que va de la luz a las tinieblas, de la civilización al obscurantismo, para captar destellos de inesperada belleza.” (Sensacine)

“Les esprits moins rétifs pourront à l’inverse apprécier ce que le cinéma n’ose ou ne peut plus produire si souvent : de la fascination, du danger, de l’impromptu et du style, enfin.” (Les Inrock)

“La radicalité du cinéma de Serra ne réside pas dans l’apparente “inactualité” de ses sujets (Don Quichotte ou Les Rois mages pour les précédents titres) ou dans le refus de tout traitement naturaliste ou académique. Mais bien plutôt dans la mise en condition d’un spectateur surpris dans une forme d'”attention flottante”, perdu face à l’opacité sémantique des faits enregistrés mais susceptible d’interpréter tout événement obtus comme signifiant.” (Le Monde)

“A truly esoteric and unique work, something contemporary, yet totally free of constraints of time and space.” ( Mark Peranson, programador del Fesival de Locarno).